Casa Amèrica a Catalunya

“Sobreviure Fidel amb un altre Castro”, article d’Antoni Traveria, director de Casa Amèrica Catalunya, publicat a “El Periódico de Catalunya”

Barcelona 2 d'Agost de 2006.

“Es fa difícil imaginar la continuïtat del règim castrista sense la presència omnímoda de Fidel Castro. El seu germà Raúl no sembla oferir les garanties suficients, ni tan sols a termini mitjà, per poder considerar-lo com una sòlida alternativa continuista. Fins i tot sent el número dos des dels ja molt llunyans anys de Sierra Maestra, la tasca de Raúl Castro va estar sempre molt limitada al control de l'Exèrcit, gairebé mai al proselitisme i la retòrica militant. Té 75 anys, i encara que a l'ombra de Fidel apareix com un bon escuder amb sobrada experiència, no compta amb el carisma popular necessari per mantenir el poder en un règim tan caracteritzat pel llarg lideratge espiritual i polític del seu germà Fidel durant ni més ni menys que 47 anys”. [més]

Denuncien l’aparició d’amenaces racistes contra el Casal Equatorià de Catalunya

Barcelona 28 de Juliol de 2006.

La Federació d’Entitats Llatinoamericanes a Catalunya, FEDELATINA, ha denunciat l’aparició de pintades racistes als exteriors del local del Casal Equatorià de Catalunya, a la barriada de Canyelles a Barcelona. Es tracta d’amenaces de l’estil “os vamos a matar” que a més estan acompanyades per la reproducció d’una esvàstica nazi, tal i com es pot apreciar a la fotografia. Segons FEDELATINA, aquests actes vandàlics, xenòfobs i racistes són obra d’un petit grup que pretén hipotecar el futur del conjunt de la societat catala(per llegir el comunicat sencer de FEDELATINA, cliqueu en “més”)na. [més]

Sèrie “Colòmbia i el periodisme”, per Bernardo Gutiérrez, de Medios para la Paz: “La regressió del periodisme a Colòmbia” (IX)

Barcelona 3 d'Agost de 2006.

“Noves característiques s'observen en el periodisme colombià, seguint per descomptat la pauta mundial: la gradual conversió dels mitjans en fonts d'entreteniment i diversió, en detriment de la informació, cosa que es reflecteix en el cada cop menor espai que es destina a les notícies pròpiament dites. I ni què dir de la desaparició gairebé total de qualsevol mena d'anàlisis, excepte, per descomptat, alguns columnistes tradicionals, que es mantenen contra vent i marea. El fet de convertir notícies importants en petites píndoles que es publiquen en columnes gairebé marginals del mitjà, és una característica que va començar a aparèixer amb profusió a la premsa, en la ràdio i a la televisió colombianes fa pocs anys”. [més]